El teatre... la llibertat... Jenin... Cisjordània

Pels meus pares, la meva germana, els meus amic, i per Tu,

Abans de res, gràcies per totes les vostres respostes, els vostres ànims m’ajuden avui més que mai. Avui ha estat un dia molt dur, el meu cor ha estat sotmès a una difícil prova. M’agradaria presentar-vos Jenin, ciutat del nord de Cisjordània. Aquesta ciutat conserva totes les traces de les incursions israelianes de la Segona Intifada, i pateix amb violència l’aïllament que es deriva de la construcció del mur, viu empresonada. Un únic passatge és possible per arribar fins a ella, pel sud, a l’interior de Cisjordània. Pel nord, s’alça el mur, impedint tot accés a Israel i cap els països bel·ligerants. 40 km separen Jenin de Haifa a Israel. Abans de la construcció del mur, la ciutat aprofitava els intercanvis comercials, hi havia obrers que es desplaçaven quotidianament d’una ciutat a l’altra per anar a treballar. Actualment, l’atur afecta el 60% de la població, les importacions i la clientela dels productes alimentaris es fan difícils. Pobresa, pressió de l’ocupació israeliana, destrucció de les infraestructures per part de l’exèrcit… la delinqüència s’ha convertit en reina dels carrers. Drogues, armes, i cotxes robats omplen la ciutat. El que em preocupa és que res no pot entrar a Cisjordània sense que l’Estat d’Israel n’estigui al corrent. Les fronteres són reals aquí, fils electrificats, miradors, carreteres tallades, i el mur… Voldria parlar-vos d’una dona jueva que va actuar aquí creant el “Teatre de les Pedres”, en homenatge als “llançadors de pedres” de la Segona Intifada. Busqueu el seu documental, “Els nens d’Arna”, on s’exposa el seu treball en aquesta escalada de violència. Arna va morir el 1994, i el teatre va tancar el 1996 ja que Bèlgica va deixar de finançar el projecte. Va ser destruir el 2002. En Juliano, el seu fill, va reprendre la seva tasca, va trobar fonds entre els rics finançadors internacionals per reconstruir el teatre. Se’l va batejar com “el Teatre de la Llibertat”. Vaig veure aquest documental a França, i en Juliano m’ha mostrat la continuació. Un adolescent d’uns 15 anys, com a màxim, m’explica la situació, acusa Israel de voler-los convertir en idiotes, privant-los d’educació, obligant-los a una precarietat que desemboca en delinqüència i fanatisme, ell ve a fer teatre per no estar-se al carrer. Per no acabar sent un màrtir. Aquí, la meva feina es converteix en una qüestió de vida o mort, ja que el teatre salva vides. Voldria presentar-vos en Mustafa, 21 anys, el seu pare és comunista, i va estar a la presó, com la major part de refugiats palestins. 1 de cada 2 persones ha anat a la presó aquí a Cisjordània, quants terroristes oi? Ell és estudiant a la Universitat Americana de Jenin. M’acompanya durant les classes i tradueix de l’anglès a l’àrab, i això per força crea lligams. Entre dos classes m’ensenya el debké, dansa tradicional palestina, intercanviem algunes paraules en àrab i en francès, em demana que li parli de França, del teatre, de la capoeira, dels meus amors, els meus amics... però aquí? Circular és un calvari a Cisjordània, l’exèrcit israelià instal·la check points, alguns fixes i d’altres mòbils. Ha patit humiliacions que us posarien la pell de gallina, esperes a genolls durant dos hores a sota el sol, obligat a cantar una cançó popular àrab amb una M-16 apuntant-li el ventre... em grinyolen les dents perquè no és un terrorista, no és cap fanàtic, és fins i tot més laic que molts dels musulmans de França. Encara és jove, però és terriblement madur... Em presenta l’Anna, una jove de 21 anys que treballa a les oficines del teatre, i amb qui intento aprendre a preparar el cafè turc... une de les experiències més inoblidables de la meva vida, sobretot quan l’ha tastat. Es riu de mi, riem i acaba per deixar-me entendre que si jo volgués podria casar-me amb ella, i així podria tenir bon cafè turc cada dia... m’esperava qualsevol cosa menys això. Ha perdut els seus dos germans i els seus dos promesos... té 21 anys. El Juliano entra a la cuina amb cara compungida, acaba de saber que dos joves noies (18 anys) deixen el teatre... el seu pare li ha dit “Es fan grans”. Un cop acabats els jocs d’infants, et fas gran, et cases... i això és tot. Pressió constant, viure sota aquesta pressió, néixer en un món com aquest... quin futur t’espera?

He visitat el camp de refugiats de Jenin amb en Mustafà, perdoneu-me però no us explicaré el que he vist avui, les meves llàgrimes estan encara massa calentes. No us amagaré que sovint aquestes mirades em trastornen. A l’interior de la societat israeliana, a Cisjordània, a Gaza, a casa teva, a casa meva... pateixen. Cal que us deixi ara, per agafar una mica d’aire, “la pausa també forma part de la música”.

Us escriuré... ben aviat.

Una abraçada, leila saida (Bona nit en àrab)

F

Passatge a Cisjordània

Estimats amics,

Primer dia a Palestina ... perdó, vull dir, Cisjordània. Cal que pari atenció als “termes” que empro en la meva redacció. Aquest viatge és sorprenent per les seves trobades, de vegades descoratjador per les injustícies de les que som testimonis davant una situació que s’enverina, però l’esperança encara en fa de les seves, “hi ha irreductibles que resisteixen encara i per sempre” a totes dues bandes, defensant el dret internacional i els drets humans. No són gaire cosa a l’interior d’aquesta màquina ben engreixada que és la guerra de la por i de la manipulació, però de mica en mica es van unint. “Ells” m’han mentit sobre els bons i els dolents, sobre els cow boys i els indis, l’eix del mal, l’islam i la societat judeocristiana.
Estic enfadat per no haver estat capaç d’obrir abans els ulls davant aquestes mentides, les conseqüències de les quals, en aquest cantó del món, són una tragèdia. La por m’encega i la ignorància m’empresona en una gàbia daurada... en fi, és dur.

Una noia israeliana m’assegurava que Palestina (intenteu trobar-la sobre un mapa mundi) era lliure... la por i la ignorància.
Avui he marxat de Jerusalem en direcció a Betlem per dirigir-me després cap a Jenin que es troba al nord de Cisjordània. Som uns quants ens disposem a travessar una frontera que mai hauria d’haver existit, per anar cap un país que no existeix sobre els mapes i cap un mur que no hauria de ser allà on és. Aquesta situació a França seria incomprensible, aquí és una realitat. Jenin es troba a només 100km de Betlem, però hem trigat 5 hores per arribar a destinació... podríem haver arribat abans, però hauríem hagut d’agafar la carretera dels colons israelians, prohibida per la major part dels palestins. Les seves carreteres són rectes, ben cuidades, enreixades i electrificades.

Hi ha murs de 10-15 metres que envolten les colònies que ocupen, les més grans entre elles, una desena de km... la terra és una qüestió essencial. Camps armats israelians es juxtaposen a les colònies per tal de protegir els colons, encara que aquests ja estan armats. Sobre les carreteres “palestines”, l’exèrcit israelià instal•la “check points” per tal de controlar el flux de la població, amb un passatge pels israelians i un passatge pels palestins... com ho fan? Les plaques de matriculació verdes (cisjordànianes) d’una banda, les grogues (israelianes) de l’altra. Tot això és IL•LEGAL SEGONS EL DRET INTERNACIONAL, i l’argument que justifica aquesta ocupació és... LA SEGURETAT D’Israel. L’ONU no ignora el que està passant.

El conductor del taxi ens explica anècdotes, passem per un rond-point i ens mostra una olivera de 200 anys. Un arbre d’una forma, d’un color i d’una simbologia fantàstics. Ens explica que aquí es construirà un mur per separar la colònia de la resta del món. La carretera desapareixerà, i caldrà fer una volta encara més gran per circular pel país. L’olivera, però, no serà destruïda, serà desplaçada... cap el futur espai israelià “segur”.

Ja ho sé, el meu discurs es polititza, però és dur tot això que veig, i això que encara no m’he trobat amb cap palestí. Com em veuran ells? Aquestes condicions són tan asfixiants que m’interrogo sobre el meu paper com a militant, i sobre la seva percepció d’Occident… la por i la ignorància. Demà començaré el meu taller de capoeira, em trobaré amb el director del teatre de Jenin i amb joves adolescents i nens amb qui viuré un temps... però potser no, ja ho veuré.

NO TINGUEU POR, LA CURIOSITAT NO ES CAP DEFECTE

Una abraçada,

F

Història i fronteres a Jerusalem

Estimats amics,

Les fronteres… són aquí d’una inquietant crueltat. L’únic espai que roman obert és el cel. Em perdo pels carrerons de la ciutat vella, barri cristià, musulmà, jueu. Aquest matí, he intentat entrar a l’esplanada de les mesquites, i per segona vegada una barrera policial m’ho ha impedit, aquesta porta està tancada... tot i que ahir, un altre policia, ja que totes les entrades estan vigilades per la policia israeliana, em va assegurar que entre les 7h30 i les 10.30 em seria possible entrar... dono la volta, ho intento per una altra porta... impossible. Què hi ha de tant perillós a l’altra banda, o què és el que no em volen mostrar? ... la unificació de les religions a la recerca de l’espiritualitat és potser només una aparença. Sinagogues, mesquites, esglésies, els barris es juxtaposen en aquest espai... però perquè tota aquesta bòfia armada, els militars, les barreres, les càmeres de vídeo vigilància... us ho dic, amb l’experiència de qui ha viatjar molt, Jerusalem no és una ciutat perillosa. I doncs, perquè tanta seguretat? Tots sabem el perill d’aquest terme a França, i sabem també quines repercussions va tenir a les urnes... Si no volen que entri, vol dir que m’amaguen alguna cosa... o que pensen protegir-me del que hi ha al darrera. Darrera, sé que hi ha un dels llocs de peregrinatge musulmà, darrera hi ha Jerusalem Est, darrera hi ha Cisjordània, Síria, Irak, Afganistan... l’Orient.

Mentre passejava per la via Dolorosa, que fou el camí de la passió de Crist, que travessa el barri musulmà de Jerusalem per acabar al Sant Sepulcre... ja no veia la pau sinó una il·lusió de pau als carrers, fronteres separant els carrers. Aquesta és realment la terra d’on brollen “la llet i la mel”, el desert del Neguev, les platges de Tel Aviv, una aigua transparent i dolça, les oliveres, les flors de colors vius, tot aquí és bellesa.

Aquí el paisatge representa una qüestió essencial, en la mesura en que la vinguda dels jueus a l’actual Israel el modifica. Els àrabs vivien on ara hi ha universitats, parkings... i en queda ben poc de la seva presència en aquest territori. He vist un cementiri palestí transformat en jardí amb la inscripció “jardí de la independència”, algunes cases palestines que han resistit a les empreses immobiliàries són transformades en restaurants, o amenaçades amb la destrucció per part de l’Estat... Les persones que hi vivien són expulsades, i seran sens dubte reallotjades, però les seves traces desapareixen. He vist les ruïnes d’un hotel per mercaders datant del segle XII, l’època en que els àrabs, gràcies a Saladín, havien recuperat Jerusalem i regnaven sobre aquesta terra. Aquest patrimoni és avui mantingut per la població àrab que el neteja voluntàriament... els exemples són interminables... si ningú m’hagués dit “aquí vivia”, o “veus aquella casa d’allà? Mira-te-la bé...”, no hagués pogut veure res. Una vegada més només se m’ensenya allò que em volen fer veure.

Avui aniré cap a l’altra banda, creuaré la frontera per anar a Cisjordània i no sé quan podré tornar a enviar notícies… en tot cas penso en vosaltres. Us escriuré ben aviat.

Gràcies per totes les vostres respostes, m’han ajudat molt.

F

Primer dia a Jerusalem: trista realitat

Avui dissabte a les 6 de la matinada he arribat a Jerusalem després d’un passatge ràpid a l’aeroport de Tel Aviv... Des que he arribat sento una immensa ràbia per tot el que veig... Des dels primers passos per una Jerusalem desèrtica he vist 2 joves d’uns 20 anys (la meva edat si fa o no fa). En una situació normal hagués anat a parlar amb ells, o com a mínim els hauria saludat, però aquests joves, que podrien ser amics meus o fins i tot els meus germans, estaven armats. Mai havia vist gent de la meva edat passejant-se tranquil·lament per una ciutat amb la seva metralleta i el seu walkie talkie lligats al cinturó... Mai havia vist una metralleta...

Durant tot el dia m’he estat passejant per Jerusalem, que és una ciutat molt pintoresca... he entès els turistes que venen per visitar aquesta ciutat... és tan rica en història i els carrers són tan bonics... l’encant que envolta tots aquests carrers i aquests monuments m’omple d’alegria... és el canvi que em produeix aquest efecte... ja que mai abans havia sortit d’Europa ni vist una ciutat tan diferent de les ciutats a l’europea (entre les que he pogut veure com a mínim), i és tan enriquidor...

Però aviat he constatat (allò del que ja m’havien parlat abans): les persones vestides amb el seu uniforme de brutalitats estan molt presents a la ciutat... armades amb la seva M-16 (em sembla que és així com s’anomenen...)

...i pensar que la setmana passada vaig conèixer un turista francès que em va dir que Jerusalem era la ciutat de la pau i que era màgic veure com totes les religions convivien juntes d’aquesta manera... però puc entendre que si la informació no t’arriba es fa difícil de saber què es trama en aquesta ciutat. Sobretot si llegeixes « Le petit futé » (guia de viatges francesa) que porto amb mi... No podem negar-li, però, al « petit futé » la funció principal per la qual ha estat comprar, ja que m’ha servit molt a l’aeroport, agafeu una guia amb vosaltres si podeu... us desitjo tota la sort del món pel vostre passatge...

O sigui que el turista francès no es va adonar que la ciutat estava colonitzada i que els israelians han acaparat els bens dels palestins... jo no me n’hagués adonat si m’hagués mogut tot sol per aquesta ciutat sense la informació necessària que m’ha estat donada, més objectiva, més real... Però aquesta colonització passa desapercebuda: els colons (els israelians) i els colonitzats (els palestins) caminant junts per la ciutat... PERO NO, no conviuen, Jerusalem no és flors i violes com ens ho volen fer creure... LA CIUTAT ESTÀ OCUPADA amics meus... Un francès que fa 3 o 4 anys que viu a la ciutat m’explica que els ultra ortodoxes que veig passar sense parar pels carrers de la banda palestina no hi eren abans... Passegen pels carrers per apropiar-se’ls... i qui diu la seva presència permanent diu la presència de militats per protegir-los... com trobar la pau aquí dins?

En tot cas fa menys de 6 hores que estic aquí i començo a sentir que veure tantes armes m’està produint una gran impressió... Armes que no he vist ni tan sols a les pel·lícules... res a veure, és pitjor que una pel·lícula de guerra això...produeix molt més mal de cap... sobretot quan tens els peus a terra i no estàs assegut a la teva butaca...

Gairebé no he pogut dormir a l’avió... i no tinc ganes de posar-me a dormir a l’hotel, continuo passejant-me... veig per tot arreu banderes israelianes a les finestres... em pregunto a quin costat em trobo. Em diuen que sóc al cantó palestí... aixeco el cap... i em diuen que aquesta casa era palestina abans del 67 però que ara els settlers (els colons) s’hi han instal·lat... em pregunto què faria jo si em prenguessin la casa on visc. No puc respondre a aquesta pregunta i em dic a mi mateix que és estúpid que m’ho pregunti ja que no puc imaginar-me ni un instant el que és l’ocupació d’una ciutat... i encara fa menys de mig dia que sóc aquí... em poso en la situació d’aquest jove palestí de la meva edat assegut en un escaló veient passar un ultra ortodox... però no em puc ni imaginar què passa pel cap d’aquest israelià amb l’arma a la cintura... No sóc d’aquí i no puc dir què faria al seu lloc... ni tan sols puc sentir la mil·lèsima part del que pot sentir aquest jove palestí mentre es creua amb el colon que murmura paraules que jo no entenc.

En fi, aquest és el meu primer dia a Jerusalem... hi ha coses que he oblidat dir... n’estic segur... en tot cas estic content de ser aquí per realitzar aquest projecte... Però sento que el meu cap francès donarà moltes voltes... necessito parlar-ne amb els meus amics... amb tots aquells que són a França i que conec... Sento ja una ràbia que encara no ha sortit, però és necessari que no surti. Sóc aquí per veure què està passant... espero que aquesta ràbia sigui el motor que em permeti parlar-ne al màxim de gent possible... sabia què estava passant per documentals i per diaris que tractaven sobre el tema, però això és diferent...

Sóc a Jerusalem... he vist... mai més podré dir que no ho sabia...

A part d’això el grup és fantàstic i sento que aquests 15 dies seran una gran experiència... mai havia dormit en un lloc tan màgic com aquest... aquest hotel té més de 400 anys...

(...)

P

Arribada a Jerusalem

Testimoni d'un dels participants al projecte "Ponts més enllà del Mur" en el seu primer dia a Jerusalem

Estimats amics,

Ja he arribat en aquest lloc estrany, una arribada tardana o molt matinera (4h00), encara és de nit, aquesta hora on tot és calma i els gats ronden per les escombraries escampades pels carrers estrets i pavimentats. És un sentiment estrany aquest de trobar-se al centre de les religions monoteistes on cada carrer, vestigi o lloc de pregària és reclamat pels uns, reivindicat pels altres. Tot és història o llegenda. Em bec el meu primer cafè turc, doble (m’encanta el cafè). Dic “shalom” al cambrer i ell em respon “bonjour” tot somrient... i comencem a parlar sobre els nostres països, el cafè... Surt el sol i començo a passejar per davant la Torre de David, a la porta de Jaffa. Un noi jove d’uns 18 anys s’acosta, vestit amb uns texans, a la última moda, amb ulleres de sol Armani a sobre el cap, un mòbil a l’orella, semarreta, bambes... l’únic que el diferencia és que porta una M-16 en bandolera... és realment jove. Són gairebé les 15h00 i la inquietud produïda per aquesta visió ja s’ha quasi atenuat del tot ja que s’ha anat banalitzant a mida que ha avançat el dia. Pau i violència. He sentit com el muezzin cridava a pregària dient “Allah hua akbar”, lloat sigui Déu el gran el misericordiós, i amb el repicar de les campanes s’han omplert les esglésies i les escoles talmúdiques de fidels atrafegats. Les paradetes per turistes venen creus, espelmes i mans de Fàtima a la mateixa taula o s’exposen vels al costat de kippes... simbòlic. Estic esgotat per la calor i per la curta nit, però escric aquest correu per tots aquells que es preocupen per mi.

Us escriuré ben aviat, una abraçada

F

La crisis de Gaza: "made in Israel"

Michael Warschawski

Alternative Information Center

www.alternativenews.org

El viejo sueño de Ariel Sharon se está convirtiendo en realidad: palestinos matando palestinos, e Israel contando el número de víctimas con gran satisfacción. Las lágrimas de los líderes de Israel son lágrimas de cocodrilo, y sus declaraciones afirmando que sienten los trágicos acontecimientos en Gaza, son mera hipocresía. Las sangrantes confrontaciones eran previsibles, y la responsabilidad e implicación activa de EE UU e Israel es más clara que el agua.

Para muchos periodistas israelíes que están analizando la situación la responsabilidad de Israel es solo indirecta: "1,4 millones de personas encerradas en un pequeño territorio como Gaza, sin ningún posibilidad de tener una vida económica normal, pero también sin la posibilidad de escapar, están condenadss a matarse unas a otras… como ratones encerrados en una jaula." Esta explicación zoológica no es solo típicamente racista. También se queda muy corta respeto al papel de EE UU e Israel en los presentes enfrentamientos, que va más allá del hecho de "crear las condiciones" para un conflicto interpalestino.

Durante meses, el Departamento de Estado de EE UU ha estado empujando a la dirección de Fatah a lanzar una ofensiva militar contra Hamás y, dos semanas atrás, Israel dio luz verde para entrar en Gaza una enorme cantidad de armas para las milicias de Fatah. En este sentido, el papel de Israel en la situación actual no es solo una conjetura, sino que juega un papel bien activo.

Quien es el agresor?

"Hamás está tomando el poder", "Un golpe de Estado de Hamás": estos son algunos de los titulares de los diarios israelíes de estos últimos días, repitiendo las grandes mentiras de las administraciones de Tel Aviv y Washington.

Parece que es necesario aclarar lo que debería ser obvio: Hamás hizo trizas a Fatah en las últimas elecciones palestinas, después de un proceso electoral que la comunidad internacional entera, incluyendo Washington, aclamó como "las elecciones más democráticas que nunca había habido en el Próximo Oriente". Un incuestionable proceso democrático y con un masivo apoyo popular, como pocos regímenes pueden hacer gala de ello.

A pesar de su enorme victoria, Hamás aceptó compartir el poder con Fatah en un gobierno de unidad nacional auspiciado por Arabia Saudí y Egipto, y aclamado por toda la comunidad internacional, con la excepción de Washington e Israel. El programa político del nuevo gobierno dio el reconocimiento de facto del Estado de Israel y aprobaba la estrategia de las negociaciones de paz, basado en el mecanismo de Oslo.

La prioridad del nuevo gobierno era afrontar las cuestiones domésticas más candentes —mejora económica, restauración de la ley y la orden en Gaza, combatiendo la endémica corrupción de la vieja administración encabezada por Fatah— permitiendo mientras tanto que el Presidente Mahmoud Abbas y la OLP continuasen el proceso de negociación, siempre y cuando Israel hubiese aceptado reemprenderlo.

El moderado programa de gobierno de Hamás, no obstante, debía hacer frente a dos poderosos enemigos: un segmento de los cuadros de Fatah los cuales no estaban preparados para renunciar a su monopolio del poder político, así como a los privilegios materiales conectados a este monopolio; y a los gobiernos neoconservadores de EE UU e Israel, los cual están conduciendo una cruzada global contra el islam político.

Mohamed Dahlan, el antiguo jefe de Seguridad Preventiva y actual asesor de Seguridad de Mahmoud Abbas, juntamente con este representan los dos enemigos. Por un lado son los ejecutores de los planes de Washington en el liderazgo palestino, y por otro representan los dirigentes corruptos de Fatah, los mismos que están dispuestos a hacer lo que sea para no perder sus fuentes económicas.

Desde la victoria electoral de Hamás, la milicia de Dahlan ha estado provocando al gobierno, atacando las milicias de Hamás y negándose a dejar al gobierno el control de las fuerzas policiales palestinas. A pesar de las agresiones de Dahlan, Hamás ha estado haciendo todo lo posible para llegar a un acuerdo, pidiendo a sus propios activistas abstenerse de responder con violencia. No obstante, cuando quedó claro que Dahlan no estaba buscando un compromiso, sino que ciertamente estaba intentando liquidar Hamás, la organización islámica no tuvo otra alternativa que defenderse y contraatacar.

El modelo Argelino

El plan de EE UU e Israel es parte de una estrategia global que aspira a imponer gobiernos que sean leales a sus intereses, contra la voluntad de las poblaciones locales. Argelia proporciona un ejemplo de esta estrategia, pero también de su fracaso y de su colosal coste humano: la incuestionable victoria del FIS (Frente Islámica de Salvación) sobre el corrupto y desacreditado FLN, el 1991, fue seguida de un golpe de estado, con el apoyo de Francia y de EE UU, los cuales prepararon el camino para una guerra civil que se alargó más de una década y que provocó más de cien mil víctimas civiles.

Hamás claramente ha aprendido de la tragedia Argelina, y ha decidido hacer fracasar los planes de Dahlan de intentar sacarle del poder por la fuerza. Gozando del apoyo de la mayoría de la población local, los militantes de Hamás hicieron trizas a Fatah en menos de dos días, a pesar de las armas proporcionadas, indirectamente, por Israel: una milicia corrupta sin ningún apoyo popular no podía hacer frente a una relativamente disciplinada y sumamente motivada organización.

Incluso después de esta victoria sobre Fatah, la dirección de Hamás ha reiterado la intención de mantener el gobierno de unidad nacional y de no explotar el fracasado golpe de estado de Fatah como pretexto para erradicar la organización o excluirla del gobierno. La dirección de Fatah, aún así, decide cortar cualquier tipo de relación con Hamás, y establece un gobierno sin Hamás… en Cisjordania. Otro sueño de Ariel Sharon se está haciendo realidad: la total separación entre Cisjordania y Gaza, que más tarde será considerada un insalvable "Hamastan", una entidad terrorista en la que no hay civiles, sino solo terroristas, la cual puede quedar en un estado de asedio total, y condenada al hambre.

Washington, que aprueba totalmente esta política, promete pleno apoyo a Mahmoud Abbas y a su nuevo Bantustan en Cisjordania, y Ehud Olmert decide liberar algunos de los dineros palestinos que están en manos del gobierno de Israel.

No una guerra civil

No obstante, uno de los objetivos de la administración de EE UU e Israel ha fracasado; no hay caos en Gaza. Bien al contrario. Tal como ha dicho un oficial de seguridad al Haaretz (17 de junio): "Durante mucho tiempo esta ciudad no había estado tranquila. Yo prefiero la actual situación que la que había anteriormente. Yo puedo, finalmente, salir fuera de mi casa…".

La erradicación de las bandas de Fatah de Gaza puede poner fin a un largo período de anarquía, y permitir el retorno a una cierta normalidad. Los últimos acontecimientos confirman que Hamás tiene el poder para lograrla.

Los israelíes hablan de "la guerra civil palestina" pero no son más que falsas ilusiones. La confrontación armada ha sido solo entre milicias armadas, y si desafortunadamente, ha habido algunas bajas civiles, son lo que el ejército de EE UU llama "daños colaterales". La población ciertamente está dividida políticamente —tanto en Cisjordania como Gaza— pero no están luchando los unos contra los otros, por lo menos por ahora.

Con Gaza considerada como una entidad hostil y con toda la población como aliada de Hamás, no cabe duda que será, en un futuro próximo, el blanco de una brutal agresión israelí: finalmente habrá incursiones militares, bombardeos y hambre.

Por eso nuestra máxima prioridad, en Israel así como todo el resto del mundo, es organizar solidaridad con Gaza y su población.

Crida a la solidaritat amb el poble Palesti

Aprofitant el nostre viatge d'estudis d'aquest estiu a Palestina, a través del projecte Ponts més enllà del Mur, volem portar la nostra ajuda a les persones més necessitades del camp de refugiats de Faraa (situat prop de Nablus, al nord de Cisjordània).

Per aixo fem una crida a la vostra solidaritat amb el poble palesti i us convidem a participar amb nosaltres amb donacions ja siguin economiques com de medicaments que farem arribar personalment als seus destinataris

Si esteu interessats en col'laborar amb les vostres aportacions no dubteu en contactar-nos a l'adreça electronica: nuria@generation-palestine.org

Per més informacio sobre les donacions consulteu la pàgina web central de l'associacio: www.generation-palestine.org

Informe sobre la situacio politica i securitària a Palestina

Heu seguit, com nosaltres, el tràgic desenvolupament de la situacio politica a Palestina. Crec que és essencial aclarir les claus d'aquesta situacio, i les seves conseqüències per la solidaritat amb el poble Palesti, i més particularment pel projecte Ponts més enllà del Mur. Més que mai, la nostra solidaritat és essencial per donar suport al poble Palesti. El bon desenvolupament del nostre projece depen, no obstant aixo, de la garantia per part de la nostra contrapart d'una situacio suficientment estable a Cisjordània per assegurar la seguretat dels joves solidaris que es preparen per participar en aquest projecte.

Els enfrontaments interpalestins, que han provocat desenes de morts a la banda de Gaza i portat a la presa del pover per part de Hamas son el resultat d'una llarga agonia de les institucions palestines. Ofegada per les sancions internacionals, asfixiada pel bloqueig israelià, la democràcia palestina es troba en un impàs. Quan la democràcia no funciona més, l'unica manera de superar els problemes d'una societat desapareix. I la violència sorgeix. Es la situacio a la que estem assistint avui. I el poble palesti, aquestes families, aquests nens, aquestes dones, aquests civils, aquests innocents, veuent com la desesperacio de la divisio s'afegeix a la dura situacio de l'ocupacio.

Considero que la hipocresia de les grans potències és la principal responsable d'aquest drama. Els seus dirigents han volgut eleccions legislatives democràtiques, pero no n'han volgut acceptar el resultat. Han volgut afavorir el « camp dels moderats », pero no han fet res per assegurar la seva credibilitat davant d'un govern israelià que gaudeix encara d'una total impunitat. Diuen que volen fomentar el diàleg de civilitzacions, pero han eliminat la possibilitat de veure sorgir a Palestina; per primera vegada en el mon àrab, un moviment sortit de l'Islam politic que governi de manera responsable, oberta, en contacte amb les claus politiques del mon contemporani.

A aquesta responsabilitat s'hi afegeix la dels dirigents palestins, d'una i altra banda, que no han sabut preservar el caràcter sagrat de la sang palestina, destinada a no caure si no és per la resistència contra la ocupacio israeliana. Al Fatah no ha acceptat plenament el resultat i el missatge de les eleccions; i Hamas ha volgut governar una Autoritat Palestina, de la qual no acceptava alguns dels principis fundadors.

En aquest context, res no atura la fragmentacio del poble palesti, tancat darrera uns murs cada vegada més impermeables, forçats a un exili sense fi, privats d'horitzons politics i de perspectiva de millora de la seva condicio.

No obstant aixo, sobre el terreny, a Cisjordània i a la Palestina del 48 (a Israel), les noticies que ens arriven de la nostra contrapart ens permeten mantenir les grans linies de la nostra accio de solidaritat, sobretot pel que fa a la realitzacio del projecte Ponts més enllà del Mur. Farem prova de la més gran prudència, seguint atentament les evolucions sobre el terreny descrites per la nostra contrapart, pero la situacio actual no posa en perill la seguretat dels participants. L'equip de coordinacio del projecte mantindrà un contacte encara més estret amb la contrapart a Cisjordània, a Jenin, a Nablus, a Faraa, a Bilin, a Dheshe i a Hebron. Un resum setmanal de la situacio serà difos a les llistes de correu electronic, per tal que pogueu seguir de ben a prop la realitat del terreny.

Concretament, prenem el compromis de no exposar els participants a un perill inconsiderat, i a tenir-los informats de les evolucions sobre el terreny dels riscos potencials.

Els mitjans de comunicacio es centren en l'espectacle macabra de la desolacio, pero la nostra contrapart subratlla la necessitat de sobrepassar aquesta mirada, per anar al fons de la realitat, i donar support amb la nostra presència i el nostre interès a una resistència popular exemplar, que continua desenvolupant-se. Aquests pagesos privats de les seves terres, els pares d'aquests nens que viuen tancats a les presons de l'ocupacio, aquests joves que s'organitzen per mantenir l'ancratge del poble palesti a la seva terra, a la seva cultura i al seu somni de llibertat, tots aquests palestins ens necessiten més que mai. Volem respondre, amb vosaltres, a la seva crida. Amb prudència, perquè la solidaritat que nosaltres defensem no és un sacrifici desesperat, sino un projecte concret que realitzarem tot i respectant la integritat de cadascu.

En representacio de l'equip de coordinacio,

Omar Abou Nasser

(Informe traduït del francès, trobareu l'original a: www.generation-palestine.org)

Ni en el apartheid se llegó a este nivel de opresión

Publicat a PERIODICO DIAGONAL el 7 de juny de 2007

PALESTINA: HABLAMOS CON TRES ALTOS CARGOS PALESTINOS

“Ni en el apartheid se llegó a este nivel de opresión”

JOSE VERDÚ Y RODRIGO FERNÁNDEZ (SODEPAZ)

Entrevistamos a tres personajes clave de la política palestina: dos actuales ministros de la Autoridad Palestina (uno de Hamás y otro de Iniciativa Nacional Palestina, Mubadara) y el presidente del PPP, partido de orientación marxista, sobre cuestiones fundamentales de la realidad política en la región.

ENFRENTAMIENTOS. Funeral tras el asesinato de un líder de Hamás en Cisjordania. / Ahmed Deeb

MUSTAFA BARGOUTHI
Ministro de Información del Gobierno palestino (de Iniciativa Nacional Palestina, Mubadara)

DIAGONAL: ¿En qué ha cambiado la ocupación israelí tras la victoria de Hamás en las elecciones?

MUSTAFA BARGOUTHI: No hay diferencia. Se trata de una ocupación que combina varias formas de opresión: un sistema de apartheid, una explotación colonialista, la creación de estructuras similares a guetos y el encarcelamiento del pueblo palestino. Y es así siempre; la ocupación es intrínseca a la opresión, para mantener la ocupación se mantiene un régimen de apartheid, y para sostener éste se lleva a cabo la política de encarcelamiento.

De hecho, se trata de un apartheid más duro si cabe que el que vivió Sudáfrica. No sólo en mi opinión, muchos líderes sudafricanos también lo manifestaron así, porque ni en los peores momentos del apartheid sudafricano se llegó a este nivel de opresión y de discriminación. Es el último sistema colonial del mundo. Y es tal el nivel de discriminación, explotación y colonización que las protestas que se generan en el mundo no bastan.

D.: ¿Cuáles son los motivos que causan la división entre Hamás y al-Fatah?

M. B.: Se trata de una competición política, por el poder y la representación, pero también es una competición ideológica. Un grupo es muy religioso, el otro es secular, y tienen programas diferentes. Aunque ahora todos coinciden en una plataforma común basada en dos Estados.

Por desgracia, también conviene resaltar que no son tan distintos. Ambos provienen de sectores tradicionales y han consolidado un apoyo político externo, como el de Irán y otros países. Nosotros creemos que ese sistema se tiene que acabar y se tiene que sustituir por la democracia y el Estado de derecho. No se deben repartir cargos según la inclinación política, sino en base a los méritos de los candidatos.

Tenemos, por tanto, una democracia incipiente, que ha avanzado mucho y que probablemente sea una de las más avanzadas del mundo árabe, pero que no es todavía una democracia completa. Nos queda mucho camino.

D.: ¿Es posible un acuerdo de paz con Israel?

M. B.: Depende de Israel. Los palestinos hemos aceptado la solución de los dos Estados y los países árabes también. Demandamos el fin de la ocupación, las fronteras de 1967 y que se resuelva el estado de los refugiados. En este momento no creo que Palestina suponga un problema. Se trata de Israel, que quiere paz para su nación, quiere democracia, quiere prosperidad económica, pero quiere también continuar con la ocupación, con los asentamientos, con la guerra que destroza nuestras vidas. Y no quiere que Palestina sea ni independiente, ni democrática ni próspera.

WASFI IZZAT QABHA
Ministro de Prisioneros y Gobierno Local (Hamás)

DIAGONAL: ¿Qué provoca el enfrentamiento entre al-Fatah y Hamás?

WASFI IZZAT QABHA: Como palestinos, todos sufrimos diariamente la ocupación israelí, a todos nos afectan los asesinatos, la demolición de casas y los controles fronterizos. Todos somos blanco en la mira de Israel. No obstante, varios factores han desencadenado la tensión entre al-Fatah y Hamás. Por un lado, al-Fatah estuvo en el poder durante muchos años, desde su creación como movimiento revolucionario, y el cambio de Gobierno ha afectado a mucha gente. Por otro lado, se han producido muchas interferencias por parte de la comunidad internacional en los asuntos internos de Palestina, en particular por parte de EE UU y de Israel. Esto también ha alimentado la tensión.

D.: ¿Es posible un acuerdo de paz con Israel?

W. I. Q.: Sí, si Israel reconociera los derechos del pueblo palestino, liberara a todos los prisioneros palestinos y se estableciera como Estado independiente respetando las fronteras del 4 de junio de 1967. Es decir, si se resolvieran todos los problemas clave para el pueblo palestino no habría nada que impidiera la paz entre las dos naciones.

D.: ¿Cómo ve Hamás el futuro del conflicto entre Palestina e Israel?

W. I. Q.: Depende de si Israel está dispuesto a iniciar un camino de paz o no. Si decide seguir negando la existencia de una Palestina independiente y los derechos de las personas palestinas, no será posible ningún acuerdo. Si, por lo contrario, están dispuestos a asumir las resoluciones internacionales y están preparados para la paz, entonces habrá paz.

GHASSAN A. KHATIB
Presidente del Partido Popular de Palestina (PPP), de inspiración marxista

DIAGONAL: ¿En qué ha cambiado la ocupación israelí tras la victoria de Hamás en las elecciones?

GHASSAN A. KHATIB: No creo que haya muchas diferencias. El único cambio es que Israel ha dejado de transferir los impuestos que corresponden a la Autoridad Palestina. Aunque no es la primera vez: durante el Gobierno de Arafat, en los años 2001 y 2002, también dejaron de pagar estos impuestos. Israel ha continuado con la política de expansión mediante asentamientos y con la política que restringe el movimiento de los palestinos dentro de los territorios palestinos, entre los territorios y el exterior y, en particular, entre Gaza y Cisjordania.

Según varios informes del Banco Mundial y del FMI, esta práctica israelí es la que más daño hace en Palestina y es la responsable del incremento de la pobreza y de la subida acelerada del desempleo.

D.: ¿Cuáles son los motivos de la división entre Hamás y al-Fatah?

G. A. K.: Por un lado, se trata de dos organizaciones que tienen ideologías y programas políticos completamente diferentes. Al-Fatah es un movimiento más o menos secular y Hamás es un partido fundamentalista islámico. Al-Fatah adopta el programa político de la OLP, que prevé una solución basada en dos estados, reconocimiento mutuo y soluciones basadas en la legalidad internacional. Por el contrario, Hamás considera que Palestina no debería reconocer al Estado de Israel ni concertar acuerdos de paz con él, y no cree tampoco que llegar a las fronteras de 1970 sea suficiente.

El segundo nivel de fricción es que Hamás, cuando gana las elecciones y sube al poder, intenta desestimar la base legal según la que había sido elegido. Nuestra Constitución estipula que la Autoridad Palestina sigue la pauta de la OLP, y que está por tanto basada en los acuerdos ya firmados y las resoluciones internacionales. Tras ganar las elecciones, Hamás adoptó -como Gobierno, no como partido- programas políticos que contradecían los acuerdos que crearon la Autoridad Palestina, y que le habían llevado al poder. Estratégicamente eso es muy peligroso, porque viola los programas de la OLP y sus compromisos con la comunidad internacional. Eso incrementó la tensión entre al-Fatah y Hamás.

A esto se le añade que Hamás ha llevado a cabo prácticas ilegales dentro del Gobierno. Un ejemplo es la elección ilegal de personas para puestos de alta responsabilidad en la Autoridad Palestina, para asegurarse así una mayoría leal al partido. Algo que también hizo al-Fatah cuando estaba en el poder, y que todos criticamos mucho, también Hamás. Por desgracia, una vez ganadas las elecciones, siguen las mismas prácticas, que ahora criticamos al-Fatah y nosotros.

Otro ejemplo de conducta ilegal es la creación de un cuerpo de seguridad compuesto por partidarios de Hamás. Es la misma lógica: cuando al-Fatah creó varios cuerpos de seguridad y los llenó de su gente, todos, también Hamás, criticamos esa conducta. Ahora, no sólo la repiten, sino que, además, se trata de algo ilegal porque el Gobierno, según la Constitución, no tiene potestad para crear nuevos cuerpos políticos: ésa es una responsabilidad del presidente y del Consejo Legislativo. Durante el proceso de reforma de la Autoridad Palestina se aprobó una ley que establece tres cuerpos de seguridad, que son los legítimos. La creación de uno nuevo necesitaría de un cambio en la ley y la aprobación del presidente.

Traducción: Emma Gascó Falque

40 años de ocupación de los Territorios Palestinos

Cuarenta años después de la Guerra de los Seis Días

“Nuestra liberación también liberará a Israel de los desastres de la ocupación”

Marwan Barghouti

l’Humanité

Traducido por Caty R. (Rebelion www.rebelion.org)

Desde el agujero de la prisión en la que sufre condena a varias cadenas perpetuas, el popular dirigente palestino envió a l’Humanité (a través del diputado comunista francés Jean-Claude Lefort) el texto siguiente:

El 4 de junio de 1967 es un día sombrío en la historia del pueblo palestino. Es una fecha que permanece grabada en nuestra memoria colectiva igual que la Nakba -la catástrofe-, el episodio que hace cincuenta y nueve años convirtió al pueblo palestino en un pueblo de refugiados, un pueblo sin patria. Hoy quiero recordar de nuevo que he vivido toda mi vida bajo la ocupación israelí, mi vida es un viaje de frustraciones y sufrimientos que empezaron hace cuarenta años. Durante estos cuatro decenios, como todos los palestinos, he tenido que soportar todas las penas, los dolores, el encarcelamiento, la tortura y la expulsión. Sufrí interrogatorios inhumanos en las prisiones del ocupante, he sido encarcelado arbitrariamente sin juicio, he padecido arresto domiciliario y me libré de varios intentos de encarcelamiento. No estuve presente cuando nacieron mis cuatro hijos, no los he visto crecer, no acudí a las entregas de premios en sus escuelas; me han privado de todos los momentos de alegría como a decenas de miles, a cientos de miles de palestinos.

Siempre soñé con un país libre y un estado democrático; un país donde pudiéramos vivir en paz y seguridad con nuestros vecinos, el estado de Israel, ese estado que ha infligido tantos sufrimientos a mi pueblo. Todavía sueño que un día mi gente será liberada de la esclavitud que le impone la ocupación israelí. Estoy orgulloso de que el pueblo palestino se niegue a ceder bajo la humillación y el desamparo de la ocupación y mantenga su legítima resistencia para conseguir la libertad, el derecho al retorno y la independencia… como hicieron otros pueblos en el pasado. Porque hoy los palestinos soportan grados de humillación, miseria y hambre peores que los que han padecido durante los cuarenta años de ocupación. La brutalidad y la discriminación han llegado al máximo.

Ya es hora de que todos los que desean que la paz, la seguridad y la estabilidad reinen en el mundo comprendan que para alcanzar este fin en Oriente Próximo es preciso acabar con la ocupación de todos los territorios palestinos invadidos por Israel desde 1967 y con la ocupación de todas las tierras árabes usurpadas. Hay que crear un estado palestino independiente y soberano con la capital en Jerusalén. Por último, la paz, la seguridad y la estabilidad sólo reinarán en nuestra región si se encuentra una solución justa al problema de los refugiados palestinos, una solución basada en la resolución 194 de la ONU.

Los amigos que están a nuestro lado en nuestra lucha legítima apoyan la justicia, la libertad, el humanismo y el respeto a los derechos humanos. Ya es hora de poner fin a la más larga y cruel ocupación de la historia del mundo moderno. La liberación de la tierra y el pueblo palestinos, más allá de la liberación de nuestro pueblo, también es una oportunidad de liberar al pueblo israelí de los males, los crímenes y las tensiones de la ocupación. Nuestro pueblo nunca olvidará a los que nos apoyan, los hombres, las mujeres, los individuos, las asociaciones y partidos políticos, las instituciones, los comités de solidaridad, los estados extranjeros y los pueblos. Nunca olvidaremos que se han puesto del lado del pueblo palestino en la lucha para superar estos tiempos difíciles, y la nobleza de su compromiso permanecerá en nuestra memoria. Tengo la esperanza de que nosotros, el pueblo palestino y todos nuestros amigos, podremos celebrar un día en las calles y plazas de Jerusalén el advenimiento de la paz y la libertad en nuestra tierra, Palestina, tierra de paz.

Original en francés: http://www.humanite.fr/journal/2007-06-05/2007-06-05-852446

Articles sobre Palestina

Recomano la pàgina web de Rebelion www.rebelion.org per una millor informacio sobre el que passa al mon (molt interessant la seccio sobre Palestina també)

Dissabte 9 de Juny de 2007: Diada d'Accio Internacional

Per demanar als governs d'arreu del mon que:

- Prenguin mesures urgents per obligar l'Estat israelià a aplicar el dret internacional, és a dir: la retirada dels Territoris ocupats des de 1967, el desmantelament de totes les colonies israelianes de Cisjordània i de Jerusalem-Est, la demolicio del Mur;

- Suspendre el tractat d'associacio que lliga l'Unio Europea amb Israel mentre Israel continui no respectant els drets humans i el dret internacional;

- Actuar perquè tingui lloc una conferència internacional sobre el Proxim Orient (sota l'egida de l'ONU) per: la creacio, en les fronteres de 1967, i al costat de l'Estat d'Israel, d'un Estat Palesti viable i independent amb Jerusalem-Est per capital; i l'aplicacio de la resolucio 194 de les Nacions Unides respecte el dret al retorn dels refugiats.

Si voleu saber les activitats que tindran lloc a Catalunya per denunciar els 40 anys d'ocupacio

dels territoris palestins consulteu la web de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina:

http://www.xarxapalestina.org

Informacions precises sobre el viatge

Dates del viatge:

Primera Sessió: Segona quinzena de Juliol
Segona Sessió: Primera quinzena d'Agost

El viatge comença i acaba en aquestes dates, però vosaltres sou lliures d'arribar abans si voleu i de quedar-vos més temps una vegada acabat el projecte.
Si algú tingués problemes per arribar a la data exacta, ens podríem posar d'acord perquè arribés un dia més tard. No hi ha problema ja que els primers dies tenen lloc tots junts a Jerusalem.

Formació:

Xarxa d'enllaç amb Palestina es farà càrrec de les formacions dels participants catalans. La formació tindrà lloc el cap de setmana del 16 i 17 de juny a Valls, i és absolutament obligatoria per tothom que vulgui participar al viatge. Té un cost de 60 euros.
Si a algú de vosaltres li fos impossible d'assistir-hi que es posi en contacte amb mi i ja intentarem buscar una alternativa (hi ha formacions a Brussel'les, Lyon i París en altres dates de juny i juliol)

Programa:

L'eix del viatge és comú a tots els grups de participants: Visita i Descoberta de Palestina i Israel i trobada amb les associacions que treballen per una pau justa a la regió. Però cada sub-grup tindrà un tema dominant en el seu viatge: teatre, gènere, medi ambient, resistència, agricultura, infància...

Procés d'inscripció:
Tota persona que desitgi inscriure's només cal que em demani el formulari d'inscripcio a l'adressa : nuria@generation-palestine.org
El preu de la inscripcio 175 Euros cobreix les despeses d'alimentacio i allotjament, pero no el viatge.
La compra del bitllet d'avio Barcelona-Tel Aviv va a càrrec de cada participant, posant-vos en contacte amb mi us puc informar de les millors companyies on realitzar la compra del bitllet (aprox 450 Euros)



Per qualsevol altre dubte dirigiu-vos també a nuria@generation-palestine.org

Situacio a Gaza

Poso a la disposicio de tothom una entrevista que li han fet aquest mati a tv France 24 international al Delegat Nacional de l'Associacio Generacio Palestina (Omar Somi) sobre la situacio actual a Gaza, penso que us pot interessar (esta en anglès).

Alguns dels futurs participants al projecte Ponts més enllà del Mur m'han expressat la seva preocupacio davant els conflictes dels darrers dies. Pero els conflictes nomes tenen lloc a Gaza, de moment, i no sembla que s'hagin d'extendre a Cisjordània, on la poblacio és absolutament contrària als enfrontaments.

Es millor que ho sentiu per vosaltres mateixos a lentrevista


http://www.france24 .com/france24Pub lic/en/archives/ talk/20070521- Top-Story- Gaza-ceasefire. html

Generacio Palestina a la UAB

El passat dia 31 de maig vàrem organitzar a la plaça cívica de la UAB una taula informativa sobre el nostre projecte “Ponts més enllà del mur”.

A la tarda el grup “Sirk Saghir” http://www.sirksaghir.ps va muntar un espectacle de pallassos, malabars i còmics que ens va fer riure molt, tot recreant els intents del palestins per creuar un check-point israelià que els impedeix el pas tot i les milers argumentacions que es busqui la població.

La jornada a la UAB, amb col·laboració amb la Xarxa d’enllaç amb Palestina i l’organització UABxPalestina va servir per sentar la base de cara a que aquest mes de juny l’edifici d’estudiants de la UAB organitzi una taula rodona sobre el conflicte i l’ocupació.

Carta del Moviment

Carta del moviment JEDPS (Joves d'Europa pel Dret la Pau i la Solidaritat / Generacio Palestina)

Joves d'origens socials i culturals diversos, estudiants i treballadors, estem units pel rebuig de tota forma de racisme, i per la nostra voluntat comu de promoure els valors de justicia, d'igualtat i de pau. En aquest sentit, estem particularment intepel.lats per la situacio a Palestina: la nostra associacio va néixer de la voluntat de prolongar dos viatges a Palestina organitzats per la GUPS (Unio General d'Estudiants de Palestina) el 2005 i 2006 a través d'una accio perenne. Aquests camps d'estiu van ser l'ocasio de descobrir per nosaltres mateixos la realitat de la vida qutotidiana dels palestins. Confrontats a l'ocupacio a Cisjordània i a la banda de Gaza, i a les discriminacions patides dins l'estat d'Israel, volem expressar el nostre support envers poble palesti en el seu conjunt, aixi com envers totes les forces, israelianes i internacionals que lluiten pel reconeixement dels seus drets i per una pau justa a la regio.

Joves d'Europa, som els hereus dels valors humanistes i universalistes als quals Europa ha contribuït, pero també d'una Historia que revel.la la fragilitat d'aquests principis i de la necessitat constant de recordar-los i de defendre'ls. Desitgem, a través de la nostra reflexio i la nostra accio, fer viure una Europa que contribueixi a la creacio d'un mon més just i d'una Palestina lliure. Aquest compromis politic és necessari per fer front a un mon on la logica de la seguretat predomina sobre la del dret.

El conflicte que oposa el poble palesti, privat d'Estat, i a Israel, no és ni religios, ni cultural, ni ètnic; i encara menys pot ser considerat com una « guerra contra el terrorisme ». A la seva terra i a l'exili, el poble palesti pateix una llarga ocupacio que s'ha convertit en una situacio d'apartheid: colonitzacio ininterrompuda, annexio i divisio dels territoris palestins a causa del Mur, repressio de tota mena de resistència. Demanem l'aplicacio de les nombroses decisions internacionals condemnant la politica israeliana pero que han quedat com lletra morta fins els nostres dies. El respecte del dret, per part de tots, és la sola alternativa a la llei del més fort, a la guerra i a la logica simplista del « xoc de civilitzacions » que fa de la diversitat un factor d'enfrontament. Es la sola solucio per una pau justa entre palestins i israelians. La politica dels « dos pesos, dues mesures », que no imposa a tots els estats les mateixes obligacions, alimenta el sentiment d'injusticia cada vegada més violent d'aquells que pateixen quotidianament l'opressio. Alimenta, a la vegada, a Europa els amalgames i els cichés culturals i religiosos, nascuts de la ignorància o d'una manipulacio de la Historia i amaguen les relacions economiques i socials desiguals

Volem oposar a aquestes simplificacions, la pertinença de la nostra reflexio i el vigor de la nostra accio. Per aixo, ens comprometem a combatre la guetitzacio i l'expansio de les logiques de segregacio, que, aqui i a Palestina, comprometen el futur. Som joves, i aquest futur, que és el nostre, l'imaginem d'una altra manera: sense murs ni guetos, sense racisme i sense opressio.

Portador d'aquest projecte, el moviment JEDP declina aquests valors en accions concretes realitzables en la nostra mesura. La nostra pluralitat i mixitat son avantatges a l'hora de poder alimentar una democràcia i una igualtat reals a l'interior del nostre grup, on la solidaritat és un compromis de cada instant, obert a tots, i ric gràcies a les opinions i experiències de cadascu.

Aquesta carta va ser votada per unanimitat pels membres fundadors el 15 d'octubre de 2006.

FOTOS 2006

Allà al fons les colonies...


Visita al mur


Mur al voltant de Jerusalem



i el mur segueix creixent...


Centre juvenil de Jerusalem


No perdem l'esperança!

7) Més que un camp d'estiu, un compromis perenne

Tenim previst amb aquest projecte concretar la voluntat de compromís solidari d’un gran nombre de joves. És doncs essencial construir llaços perennes per tal d’assegurar una transmissió de l’experiència al nostre voltant quan tornem.

Aquesta ambició sembla raonable, vistos els resultats dels camps d’estiu precedents, que han implicat i mobilitzat a llarga durada els antics participants. Han realitzat exposicions, pel·lícules i un diari, que han servit, junt amb les eines de sensibilització d’organitzacions col·laboradores, per arribar a milers de joves des d’octubre de 2005.

• La possibilitat de continuar a intercanviar amb els nostres amics palestins i israelians, després de l’estada, serà assegurada per la creació d’un fòrum virtual per Internet.

• « Ponts més enllà del Mur » integra la necessitat de permetre als participants la oportunitat de compartir la seva experiència amb d’altres estudiants. Per garantir les activitats de difusió, a la tornada de l’estada, els voluntaris produiran suports escrits, fotografies i vídeos. Així doncs, s’organitzaran projeccions de pel·lícules, conferències, trobades i exposicions en diferents campus i casals de joventut de les nostres ciutats.

• Ja estem inscrits a la Setmana de la Solidaritat Internacional per tal de presentar-hi la nostra experiència a d’altres estudiants.

• L’experiència del camp d’estudi podrà ser reproduïda i enriquida per nous projectes, a partir d’una avaluació col·lectiva.

• Es farà un informe detallat del projecte, per tal que els participants puguin experimentar els principis de transparència i de responsabilitat, que ja es troben al centre de les pràctiques de la GUPS. Aquest informe comportarà un balanç financer i moral de les activitats.

6) Participants de tots origens, motivats i formats

Barreja i diversitat, un grup unir per construir ponts més enllà dels murs:

Es tracta d’efectuar un reclutament que basat en l’equilibri de participants europeus de tots els orígens. Es donarà especial importància a les competències dels participants, de manera que cadascun d’ells estigui en disposició d’aportar algun saber-fer útil al projecte.

Els participants del projecte són principalment reclutats en l’àmbit estudiant. L’èxit de les darreres edicions ha contribuït al funcionament del “boca a orella” al voltant dels participants. Una comunicació activa a les universitats, les publicacions de les associacions d’estudiants i les xarxes actives permetran d’assegurar la implicació de 200 joves.

Una formacio solida per una estada productiva:

Aquest és un projecte essencialment d’educació a la ciutadania i a la solidaritat internacional. Més enllà de la sensibilització, es tracta de crear un projecte que doni a cadascun dels participants les eines per dur a terme una solidaritat concreta, responsable i dinàmica.

Per concretar els potencials de cadascú i fer que l’estada sigui el més rica possible, però també per tal de preparar els participants europeus a una situació europea, diversos cicles de formació, obligatoris, seran dispensats abans de la partida.

La formació de monitors (30 joves) i l’elaboració d’un projecte pedagògic seran assegurats en col·laboració amb els Ceméa, ja que és la seva especialitat. Tindrà lloc un cicle de trobades amb els portadors de projectes en relació amb la infància a Palestina, que articularan la presentació de pel·lícules i debats. Està prevista una setmana de formació intensiva per tal de donar als monitors les eines teòriques i pràctiques pel desenvolupament del projecte pedagògic.

Els 12 acompanyants, francesos i palestins, del camp d'estiu rebran també una formacio assegurada pels Cémea per tal de garantir la mediacio i l'animacio dels grups de joves.

Tots els participants seran abonats, des de la seva inscripció, a una revista de premsa quotidiana sobre la situació al Pròxim Orient. I una sèrie de conferències, debats i projeccions de pel·lícules permetran donar-los els coneixements de base que caldrà aprofundir sobre el terreny. Abans de marxar, una formació pràctica serà assegurada per la CCIPPP per tal de garantir el bon desenvolupament dels desplaçaments, la seguretat i la cohesió del grup.

5) Un programa ric per un intercanvi constructiu

El programa proposat als participants reposa sobre 3 pilars: el descobriment de la realitat de Palestina i d’Israel, la posada en obra de projectes de solidaritat i l’intercanvi cultural amb els joves palestins.

Els joves d’Europa, de Palestina i d’Israel seran repartits en diversos grups flexibles de 10 a 20 persones per maximitzar les visites, les trobades, els projectes i els intercanvis.

Tots els participants participaran, per començar, en un programa de 5 dies a Israel i a Jerusalem.

Es trobaran després amb els participants palestins abans de repartir-se en els pols locals: Jenin/Faraa, Nablus, Tulkarem/Qalqilya, Bilin/Al Amari, Dheishé, Hebron. Seran convidats a escollir entre dos programes. El primer, general, comporta essencialment i vistes i trobades a Palestina i Israel, amb l'objectiu d'entendre les claus de la situacio i de ser capaços de transmetre-les a la tornada del viatge. El segon té com objectiu el desenvolupament de micro-projectes de solidaritat, construits de manera coordinada entre els participants europeus i la contrapart local.

• Descobriment de Palestina i d’Israel:

Els participants seran convidats a descobrir d’una banda, la riquesa del patrimoni de Palestina, i d’altra banda, la realitat d’una situació difícil que preocupa els joves d’Europa.

El programa cobrirà de manera gairebé exhaustiva els llocs històrics, els llocs sant i els diferents paisatges de Palestina. De Jerusalem a Nablus, i de Tel Aviv al Mar Mort, aquest programa serà l’ocasió d’apreciar la varietat del patrimoni del país. Però serà la ocasió també perquè els mateixos Palestins i Israelians coneguin el seu propi país.

El programa té també com a objectiu sensibilitzar els joves envers la realitat difícil engendrada pel conflicte, tot i abordant les problemàtiques necessàries per l’emergència d’una consciència ciutadana sobre la situació (Mur, refugiats, destruccions, mobilització de les societats civils palestina i israeliana...) Així doncs, el programa inclourà visites, trobades, i seminaris, organitzats per les associacions i les personalitats implicades localment en la promoció del desenvolupament i de la pau.

• Intercanvi cultural

Els Palestins són vistos sovint només com un poble en lluita. Però també són els portadors d’una viva cultura, de tradicions mil·lenàries i d’una voluntat d’intercanvi amb el món. Els israelians surten d’una societat a la vegada rica i complexa, sovint percebuda a través de simplificacions reduccionistes. Per aquesta raó hem creat els tallers destinats a afavorir la descoberta de la cultura de “l’Altre”. Intercanvis de cursos de llengua, cursos de Dabké (dansa popular palestina), tallers de cuina i altres activitats seran proposades.

• Projectes de solidaritat

Sensibilitzar a la possibilitat d’aportar un suport concret a les poblacions desprovistes, però actives, és un objectiu essencial del projecte « Ponts més enllà del Mur ». Aquest pretén ser un projecte que serveixi de punt de trobada d'iniciatives que permetin que cadascu sigui actor de la solidaritat. L'equip de coordinacio té com a vocacio posar a disposicio dels participants motivats els estris per construir aquests micro-projectes locals.

Ja hi ha hagut algunes propostes: animacions artistiques i esportives pels infants dels camps de refugiats, ajuda als agricultors afectats per la colonitzacio i la construccio del Mur, suport a projectes d'ajuda per families desfavorides...

4) Les bases del projecte

Ponts més enllà del Mur s’inscriu en un treball iniciat fa temps per la GUPS i per Generació Palestina. Estudiants palestins a Europa, i participants de projectes anteriors, tenim una vocació natural a la creació de llaços entre la joventut europea i palestina.

Actualment, disposem d’una sòlida experiència i d’una important xarxa de col·laboradors a Europa, a Palestina i a Israel. L’organització d’un viatge d’estudis a Palestina i a Israel per part dels representants dels estudiants francesos de l’UNEF (Unió Nacional dels Estudiants de França) el març de 2005 ens va incitar a reproduir aquesta experiència i a enriquir-la. Els camps de treball del 2005 i el 2006 van permetre de concretar aquesta voluntat, confirmant la importància de descobrir la realitat d’una situació complexa, sovint massa tràgica, però abordable quan un hi és ben introduït.

Una reflexió madurada:

Desenvolupar un coneixement aprofundit de les realitats de Palestina i d’Israel per tal d’evitar els posicionaments irreflexius sobre el conflicte israelo-palestí i per tal de promoure un compromís ciutadà en favor d’una pau articulada segons el dret internacional.

D’altra banda, els intercanvis permeten trencar en certa manera l’aïllament dels estudiants palestins, que pateixen la permanent ocupació israelí. Finalment, es tracta també de crear llaços amb els israelians que actuen quotidianament a favor de la pau i dels drets dels Palestins. Per nosaltres es tracta de desenvolupar, a través d’aquests intercanvis, una cultura ciutadana comuna beneficiosa per tots.

Una esperança concretada quotidianament:

Aquest projecte concreta així doncs una vegada més, la nostra voluntat de desenvolupar una visió conscient de la situació de Palestina, per tal de lluitar contra totes les formes de racisme i per promoure una pau justa i durable basada en el dret internacional.

3) Una construccio en equip

La nostra acció està reconeguda, així doncs disposem d’una xarxa important de col·laboradors, gràcies als quals es garanteix l’èxit del projecte Ponts més enllà del Mur. El treball en xarxa està a la base del nostre projecte.

Col.laboracions individuals:

• Leila Shahid, delegada general de Palestina a la Unió Europea.

• Michel Warschawski, fundador del centre d'informacio alternativa, Jerusalem

• Dominique Vidal, periodista, historiador, escriptor

• Richard Wagman, president de l’Union Juive Française pour la Paix

Col.laboracions institucionals:

• El Ministeri de la joventud i dels esports palestí (MESP) posa a disposició la “Casa de la joventut” de Faraa

• El Consulat de França a Jerusalem assegura la seguretat i el seguiment dels joves francesos

• El Consulat d'Espanya a Jerusalem assegura la seguretat i el seguiment dels joves espanyols

Col.laboracions associatives i universitàries:

ESPANYA:

- La Universitat Pompeu Fabra dona suport al projecte, finançant la seva promocio i la restitucio del testimoniatge dels seus participants durant el mes d'Octubre 2007 en el marc d'una setmana de sensibilitzacio sobre el conflicte a Palestina a la UPF

-Amb el suport moral de la Càtedra Unesco de la Universitat Pompeu Fabra

- La Universitat Autonoma de Barcelona dona suport al projecte, a través de l'Associacio Palestina-UAB, finançant la seva promocio, aixi com d'altres accions de sensibilitzacio

- La Xarxa d'Enllaç amb Palestina ajuda a la difusio del projecte i assegura les formacions dels participants abans del viatge

FRANÇA :

Associacions de solidaritat internacional i d’educació popular :

• Els Ceméa, Centres d’Entraînement aux Méthodes d’Education Active asseguren la formació dels participants i de l’equip d’animació pedagògica.

• La Campanya Civil Internacional per la Protecció del Poble Palestí, que ha enviat 3000 Francesos, Suissos i Espanyols a Palestina en els últims 5 anys, participa a la gestió logística i a la formació preparatòria dels participants.

• La Union Juive Française pour la Paix participa a la promoció de la nostra iniciativa, a la formació de participants i assegura els contactes amb els joves israelins.

• La Plataforma d’ONG franceses per Palestina assegura la visibilitat del projecte a la xarxa associativa, contribueix a l’evaluació del projecte i assegura el contacte amb els seus col·laboradors palestins i israelians.

• El Colectiu Nacional per una pau justa i durable entre Palestins i Israelians, composat de 57 associacions, sindicats i partits polítics, donen suport a la nostra iniciativa.

Organitzacions de joventut i d’estudiants:

• La Unió Nacional d’Estudiants de França assegura la visibilitat del nostre projecte a les universitats franceses.

• La xarxa estudiantil Animafac dóna suport a la comunicació i al montatge del projecte.

• Nombroses associacions d’estudiants i de joventut acompanyen el nostre projecte: EMF, Avenir, Jeunesse La Noue, Adala, …

EUROPA:

• L’UNEL, Union nationale des Etudiants Luxembourgeois, assegura la promoció del projecte entre els estudiants luxemburguesos.

• La FFIPP, Faculty for Israeli-Palestinian Peace, assegura a Ginebra la promoció del projecte.

• L’ABP, associació belga-palestina, assegura la promoció del projecte entre els joves de Bèlgica.

PALESTINA :

• Al Qadissiyeh Boy Scout, els scouts del camp de refugiats de Faraa, són el principal contacte per l’animació a dins del camp

• El PARC, Palestinian Agricultural Relief Committees, posa a disposició les instal·lacions del centre de Zababdeh per intercanvis amb els participants dels seus camps de treball d’estiu.

• La campanya “Stop the wall” assegura la participacio dels seus comitès de joves al projecte

• El centre cultural Al Pheniq i el comitè popular del camp de refugiats de Dheishé acullen un grup local al camp

• El teatre de la Llibertat, al camp de refugiats de Jenin, assegura l'acollida d'un grup de joves a la seva estructura

ISRAEL :

• L’AIC, Alternative Information Center, coordina la part israeliana del projecte.