Arribada a Jerusalem

Testimoni d'un dels participants al projecte "Ponts més enllà del Mur" en el seu primer dia a Jerusalem

Estimats amics,

Ja he arribat en aquest lloc estrany, una arribada tardana o molt matinera (4h00), encara és de nit, aquesta hora on tot és calma i els gats ronden per les escombraries escampades pels carrers estrets i pavimentats. És un sentiment estrany aquest de trobar-se al centre de les religions monoteistes on cada carrer, vestigi o lloc de pregària és reclamat pels uns, reivindicat pels altres. Tot és història o llegenda. Em bec el meu primer cafè turc, doble (m’encanta el cafè). Dic “shalom” al cambrer i ell em respon “bonjour” tot somrient... i comencem a parlar sobre els nostres països, el cafè... Surt el sol i començo a passejar per davant la Torre de David, a la porta de Jaffa. Un noi jove d’uns 18 anys s’acosta, vestit amb uns texans, a la última moda, amb ulleres de sol Armani a sobre el cap, un mòbil a l’orella, semarreta, bambes... l’únic que el diferencia és que porta una M-16 en bandolera... és realment jove. Són gairebé les 15h00 i la inquietud produïda per aquesta visió ja s’ha quasi atenuat del tot ja que s’ha anat banalitzant a mida que ha avançat el dia. Pau i violència. He sentit com el muezzin cridava a pregària dient “Allah hua akbar”, lloat sigui Déu el gran el misericordiós, i amb el repicar de les campanes s’han omplert les esglésies i les escoles talmúdiques de fidels atrafegats. Les paradetes per turistes venen creus, espelmes i mans de Fàtima a la mateixa taula o s’exposen vels al costat de kippes... simbòlic. Estic esgotat per la calor i per la curta nit, però escric aquest correu per tots aquells que es preocupen per mi.

Us escriuré ben aviat, una abraçada

F